Vecinos/as de Barcelona reclamam abordar amb valentia la realitat de la prostitució

Vecinos/as de Barcelona reclamam abordar amb valentia la realitat de la prostitució

Des de la Favb volem manifestar el nostre disgust davant la desimboltura amb què es va tractar la greu problemàtica de les dones en situació de prostitució a Barcelona plantejada en l’últim plenari municipal celebrat el 29 de juny passat.

Un debat travessa Europa, enfrontant els països nòrdics i França, la legislació dels quals considera la prostitució com una violència envers les dones, a d’altres com Alemanya i Holanda, que la regulen. Aquest debat arribarà ben aviat al Congrés dels Diputats. Espanya és lloc de trànsit i destí per a milers de dones que, cada any, són objecte de tracta amb finalitats d’explotació sexual.

Barcelona no es troba al marge d’aquesta realitat. Ben al contrari, ciutat de fires i congressos, és també un reclam per al turisme sexual. Certament, l’abordatge de la prostitució requereix canvis legislatius que depassen les competències municipals. Tanmateix, no és poc el que pot fer una gran urbs com la nostra, tant per incidir en les condicions de vida de les dones immerses en el món de la prostitució com per generar opinió ciutadana de cara a aquests canvis.

El desenvolupament del ple només ha servit, però, per augmentar la confusió. La Favb sempre ha denunciat l’ordenança de civisme de 2006 – que preveia multes contra les dones que exercien la prostitució al carrer -, al considerar que aquestes sancions només criminalitzaven víctimes de la tracta i dones pobres. Tanmateix, no sembla de rebut atribuir semblant intencionalitat a una moció que, de manera explícita, rebutjava aquestes sancions i posava el focus sobre proxenetes i consumidors de sexe de pagament.

Més enllà de la posició del govern municipal sobre la prostitució – posició manifestament favorable a la seva normalització com a treball sexual -, el ple va perdre l’ocasió d’encetar un debat ciutadà que esdevé indefugible. Barcelona no pot girar l’esquena a la situació de maltractament, violències i explotació que pateixen nombroses dones, majoritàriament estrangeres, en situació irregular i provinents de regions empobrides d’Europa i d’arreu en nom d’una controvèrsia insoluble entre prostitució lliure i forçada. Una distinció difícil d’establir, atesos els mètodes de captació i coacció de les màfies, i que, en qualsevol cas, no amoïna gaire els anomenats clients de la prostitució.

Més que mirar de no confondre tracta i prostitució, ens hauria de preocupar saber si la demanda expansiva d’aquest comerç, del qual els cossos de les dones constitueixen la mercaderia, pot ser satisfeta sense recórrer a una tracta que tothom rebutja. La problemàtica és complexa i la ciutadania ha de poder entomar-la amb coneixement de causa. Per això, la Favb segueix reclamant una investigació de camp exhaustiva i l’elaboració d’un Llibre Verd sobre la realitat de la prostitució a Barcelona, una demanda adreçada des de fa anys, sense èxit, al govern municipal.

Com tampoc ha estat escoltada la nostra reiterada petició de participar en el consell assessor del servei municipal ABITS, destinat a atendre les necessitats de les dones en situació de prostitució. Per la seva banda, el Consell de Dones de Barcelona es mostra reticent a abordar aquests temes perquè resulten polèmics. Algun dia, però, caldrà fer balanç de les polítiques públiques i les iniciatives que afecten les dones de la ciutat: des de l’orientació i els recursos dels serveis municipals fins a l’experiència de les cooperatives de treball sexual, que semblen comptar amb el favor de l’Ajuntament.

Aquest no és un debat corporatiu, sinó social. Lluny d’afectar només un determinat col·lectiu, ens remet al model de ciutat que volem. I ens remet a moltes altres problemàtiques, totes elles lligades a la mercantilització del cos de les dones – el comerç dels ventres de lloguer, una indústria pornogràfica deshumanitzadora… -, a la seva dignitat i a la seva igualtat efectiva. I tampoc pot ser un debat d’experts, excloent la societat civil i les seves entitats. Hem de poder discutir, amb dades fefaents, de les polítiques feministes i solidàries que cal implementar.

CATEGORÍAS
Comparte